L’any 2013 era un any especial per a la Judit Franch. Estava disposada a córrer per primera vegada l’Ultra Pirineu i s’estava preparant per fer-ho en condicions. Un dels grans exàmens era posar-se a prova a l’antiga Núria-Queralt, a principis d’estiu. Era una setmana important i les coses es van començar a tòrcer. Va patir una varicel·la que la va debilitar molt fins al punt que només va poder fer 13km de cursa.

“Em trobava fatal. Ho veia tot borrós i tenia molt malestar a la panxa. Però pensava que era per culpa de la varicel·la que havia passat”, explica. Ni de bon tros. Al cap de poques hores, va anar a l’hospital i li van diagnosticar diabetis. L’Ultra Pirineu era en menys de tres mesos, i la va córrer… I de quina manera: va quedar cinquena.

Des de llavors, les ha fet gairebé totes. L’any passat, sense anar més lluny, va ser 4a, i aquest any hi torna. No arriba en el seu millor moment pel que fa a entrenaments, però assegura que el 2019 ha estat “un any molt reconfortant a nivell personal” i hi arriba millor que mai anímicament. L’objectiu, com sempre, és “gaudir-ne i acabar-la bé”. I, per fer-ho, ha de controlar molt bé la seva dieta durant la prova.

Als avituallaments no té problemes: menja de tot. Fruita, panets de llet, truita amb pa amb tomàquet… Però explica que el més difícil no és què menjar, sinó menjar. “Normalment no tens gana. Et notes amb la panxa buida, però no és allò que fas un avituallament mort de gana”, confessa. Ara bé, per ella, “menjar no és una opció, sinó una obligació”. Ho ha de fer sí o sí per evitar una baixada de sucre que, en el seu cas, pot ser especialment greu de recuperar.

Recorda que el 2013, quan li van diagnosticar la diabetis, els metges li advertien que havia d’anar amb peus de plom per controlar què menjava i, sobretot, per descobrir com reaccionava el seu cos a situacions límit com les que et trobes durant una cursa d’ultra distància. Amb els anys, n’ha après, però ho ha sabut gestionar sempre amb bona nota: de fet, des d’aquell 2013 no ha parat de fer curses de muntanya i només ha abandonat en 4 proves, i per problemes físics: “la diabetis mai ha estat determinant”. El mèrit és innegable.