Muntanya

Abel Garcia, conseller, regidor i, de matinada, runner: “Si jo ho puc fer, ho pot fer qui s’ho proposi”

Abel Garcia, conseller, regidor i, de matinada, runner: “Si jo ho puc fer, ho pot fer qui s’ho proposi”
L'Abel, poc després de recollir el seu dorsal per a la Ultra Pirineu 2019. TWITTER

És un cap de setmana especial per a l’Abel Garcia. Consell comarcal d’Esports, regidor a l’Ajuntament de Berga i tècnic a l’Ajuntament de Mollet, Garcia també destina una part important del dia a la muntanya. Durant els últims mesos s’ha dedicat amb cor i ànima a preparar-se per una Ultra Pirineu on es vol superar.

Es lleva a les 5 gairebé cada dia per anar a entrenar. “És l’única manera de fer-ho. A les 8 he de ser a casa per portar la nena a l’escola i incorporar-me a la feina”, explica. A vegades, l’activitat política li impedeix complir horaris, però també ha sabut trobar alternatives: “Quan acabo tard de treballar i no tinc prou temps per dormir i entrenar (com per exemple, quan hi ha plens a l’Ajuntament o al Consell), sacrifico l’hora de dinar”. I, així, acaba fent unes 12 hores d’entrenament cada setmana… I en dorm entre 4 i 5 per nit. Però conclou: “Si jo ho puc fer, ho pot fer qui s’ho proposi. El cos va allà on el cap vol. L’essencial és cuidar-se”.

El seu objectiu per aquesta ultra és acabar-la en unes 19 o 20 hores. No és la primera que corre, però en les altres edicions -16km més llargues- s’ha quedat a les 23 hores. Reconeix que aquest 2019 “és el moment en què arribo millor de forma”, i vol aprofitar-ho.

De dilluns a dijous dorm a Sabadell, ja que la seva feina principal és la de tècnic a l’Ajuntament de Mollet. Per això entre setmana no pot entrenar al Berguedà, però aprofita els camins que rodegen el riu Ripoll i els paratges de la Mola per exercitar-se. Els caps de setmana puja a la Pobla de Lillet –on resideix- i, aleshores sí, pot entrenar a la comarca i a l’inigualable Cadí Moixeró, l’escenari de l’Ultra Pirineu.

Té 42 anys i és la cinquena vegada que fa l’Ultra Pirineu. Aquest cop, però, l’organització ha retallat la distància total i, a més, ha fet matinar encara més els participants per tal que el final de cursa no s’allargui fins tan tard. Això, per a l’Abel, és una oportunitat: “Els altres anys era complicat per a la família esperar-me. Se n’anaven a dormir i es tornaven a llevar per rebre’m. Aquest cop és probable que arribi de dia, i això és una motivació extra”.

Abel Garcia relats d'ultra pirineu Ultra Pirineu

Comentaris