La primera pista d’atletisme del Berguedà és a Casserres. És en un dels camps més grans i més plans del poble, a Cal Bernadàs, i neix amb la idea que els esportistes tinguin un lloc on entrenar-se mentre l’administració pública segueix demorant la construcció d’un equipament que l’esport demana a crits des de fa dècades.

Els impulsors de la iniciativa són Pau Llorens i Carles Cort. Tots dos són esportistes i de Casserres, però un es dedica a l’orientació i l’altre a l’atletisme. Han compartit hores i hores de cotxe per baixar a Manresa, a la pista atlètica més propera al Berguedà, i ara se’ls ha acut la manera d’estalviar-se combustible i tapar una mancança que la comarca fa anys que arrossega.

Han fet una recerca entre tots els camps de Casserres per trobar quins eren els més plans. Ho van fer amb l’ajuda del programa que es fan servir per fer mapes d’orientació i amb les dades de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Tot plegat no només els va servir per posar l’ull al camp de Cal Bernadàs, sinó que també els va permetre poder dibuixar la pista a la zona més plana de tot el camp. Encara i així, cada volta (400 metres) té un desnivell positiu de 2 metres.

“La terra s’anirà posant a lloc”

Un dels impulsors, Pau Llorens, ha explicat a l’Aquí Berguedà que la pista d’atletisme de Casserres anirà millorant a mesura que plogui i la gent hi corri. Des de divendres passat ja s’hi pot anar i, de fet, entre d’altres, ja hi han anat integrants de l’escola d’atletisme del JAB per comprovar in situ el resultat final de la iniciativa popular. “Des de divendres ja s’ha notat un canvi. La terra s’ha endurit i s’anirà posant a lloc, però ja s’hi pot córrer perfectament”, assegura Llorens.

El tracte amb la pagesa

La pista d’atletisme té els corresponents 400 metres de recorregut i més de 2 metres d’amplada. Els impulsors han pactat amb la pagesa del camp, Anna Niubò, que li pagaran el cereal que deixarà d’aprofitar amb la pista. “És una inversió molt petita”, constata Pau Llorens.

Mentrestant, tot el que rodeja la pista d’atletisme, inclosa la part central, anirà canviant perquè el tractor hi anirà treballant. I així, s’arribarà a l’estiu, l’època de sega. “Un cop s’hagi segat, el pagès hi tornarà a passar l’estripadora i també llaurarà el tros de la pista d’atletisme”, explica Llorens. Serà aleshores quan caldrà decidir si tornen a dibuixar la pista o bé donen per tancada l’experiència.

Públic i gratuït

Llorens i Cort recalquen que la pista és oberta a tothom qui vulgui entrenar-hi. L’únic que demanen és que es respecti l’entorn i no es trepitgin zones de fora la pista. “Si la gent no va amb compte, també haurem de pagar les parts del camp que fem malbé”, alerten.

De moment, això sí, entrenar a la flamant pista d’atletisme és totalment de franc. Construir-la ha sortit gairebé a cost 0 i l’únic que ha fet falta és enginy i casar dos dels tresors més preuats que té Casserres: la pagesia i l’esport.