Vist i no vist. El camp de cros de Graugés, a Avià, desapareixerà en les properes setmanes, escassos mesos després de la seva estrena. Els veïns de Graugés van decidir la setmana passada en assemblea dir ‘no’ al camp de cros i l’Ajuntament ja ha demanat al Consell Comarcal del Berguedà que retiri els pals que marquen els circuits.

Al ple d’aquesta setmana, l’alcaldessa, Patrocini Canal, va entonar el mea culpa: “Se’ls va informar tard i malament. No pensàvem que fos una cosa tan mal rebuda i que els pals fossin tan aparatosos”. L’Agència de Desenvolupament i el Consell Comarcal van invertir uns 10.000 euros en la compra i muntatge dels pals, i ara treballen en una ubicació alternativa per poder aprofitar el material que es va instal·lar fa pocs mesos a Graugés.

El conseller d’Esports, Abel Garcia, ha lamentat la decisió però ha dit que “el poble és sobirà” i, per això, respecta la decisió de l’alcaldessa d’Avià. Garcia assegura que ja tenien en ment desplegar equipaments similars en altres punts de la comarca, però que amb el gir de guió d’Avià s’han accelerat els plans. Ara mateix, sobre la taula hi ha un camp d’entrenament a Guardiola de Berguedà i una zona d’entrenament un punt més ambiciosa i amb altres serveis  complementaris a la zona esportiva de Sant Jordi de Cercs.

I mentrestant, què passa amb els entrenaments?

Després d’anys de lluita, el camp de cros de Graugés havia convertit la zona en la seu del JAB, el principal club d’atletisme de la comarca. Amb un centenar de nens inscrits a l’escola, el JAB era el principal actor d’un camp pensat perquè qualsevol club, col·lectiu o entitat el pogués utilitzar per entrenar.

Ara, el JAB torna a quedar desemparat. El seu president, Alfonso López, explica que a principis d’any l’alcaldessa va dir-los que als veïns no els convencia l’estètica dels pals del camp de cros. El club, els veïns i els polítics es van trobar en una reunió on es va acordar que es plantaria un arbre per cada pal amb la idea d’embellir l’espai.

Fins aleshores l’associació de veïns no tenia junta, ja que l’antiga no havia trobat relleu i, per tant, la nova no s’havia pogut constituir. La setmana passada, amb junta constituïda, el veïnat va celebrar una assemblea per decidir el seu posicionament sobre la pista d’atletisme, i va sortir una majoria de vot contrari entre els assistents.

El principal pol de vot negatiu són els veïns de la zona més propera al camp. El president del JAB assegura que hi ha veïns que sí que hi estaven d’acord i, fins i tot, ha posat en qüestió que la votació de la setmana passada sigui representativa del que pensa el veïnat de Graugés. L’alcaldessa, Patrocini Canal, també ha admès que la posició contrària no és absoluta, sinó que també hi ha veïns que ho veien amb bons ulls.

Sigui com sigui, la decisió és ferma i definitiva: els pals es treuen i el cros se’n va de Graugés. De moment, però, el club hi segueix entrenant, perquè encara hi ha els pals. I preveu seguir-ho fent durant uns mesos, fins que trobi un lloc millor. Tornar al camp de l’escola de Santa Eulàlia, que és on entrenaven abans de Graugés, no és una bona opció perquè l’escola d’atletisme ha crescut i ja inclou uns 100 nens.

A banda del camp de cros i la placeta on els atletes també podien fer exercicis, a la zona també hi ha l’antic centre cívic de Graugés, que encara ara hi ha tot el material del JAB. Dins, hi ha lavabos, cuina i despatxos, i fins ara servia com a seu central del camp de cros.

Oportunitat perduda d’organitzar campionats

Des del JAB, Alfonso López també ha lamentat que, amb l’adeu del camp de cros, Graugés perd l’oportunitat de ser la seu de campionats de cros escolar i federat, així com també de rebre clubs d’arreu del país per fer-hi estades de tecnificació. Fins i tot s’havia sondejat la possibilitat que s’hi vinguessin a fer nous campus d’estiu, després d’acollir els primers, l’estiu passat.

I a tot això, l’atletisme segueix reivindicant la seva pista. López reitera, una vegada més, que “l’atletisme és útil per a qualsevol esport” i que “és l’esport més practicat de la comarca i del món perquè el poden servir com a preparació equips de futbol, de bàsquet o del que sigui”. Però la reivindicació fa dècades que dura, i l’atletisme no pot evitar mirar-ho amb un punt d’incredulitat. Fa anys que sonen projectes a banda i banda de la comarca, però els antecedents pesen dins els atletes, que no se’n creuran ni mitja paraula fins que no ho vegin.