Muntanya

Gresolet: barretines, acudits i afició en un punt decisiu i amagat de l’Ultra Pirineu

Gresolet: barretines, acudits i afició en un punt decisiu i amagat de l’Ultra Pirineu
Els primers instants de l'staff de Gresolet en marxa, per aquesta Ultra Pirineu. MARC CANTURRI

L’organització de l’Ultra Pirineu no ho contempla com a punt de control oficial, però ja fa anys que molts corredors esperen amb candeletes passar-hi per gaudir de l’ambient que s’hi genera. És el refugi de Gresolet i un dels punts més calents, pel que fa animació, de tot el recorregut de l’antiga Cavalls del Vent.

gresolet-3

Des de fa anys un grup de berguedans equipats amb samarretes vermelles i barretines hi passen el dia i part de la nit. Aquest any, a les 10 sortien de Berga i a les 12 ja tenien l’avituallament muntat: aigua, coca cola, plàtans, llaminadures i poca cosa més… L’indispensable en aquest punt de la cursa no és menjar, sinó sentir l’escalf de la gent i agafar forces i ànims per encarar el tram final d’Ultra Pirineu. Els corredors hi passen poca estona després d’haver fitxat a Estasen, que sí que és un punt de control oficial. Per baixar des d’Estasen enfilen un descens des d’on ressona amb força la veu dels speakers que els esperen a Gresolet.

Segons expliquen alguns dels animadors, anys enrere alguns corredors ja els van dir que sentien perfectament el que deien pels micròfons des de feia estona, abans d’arribar al refugi. Ja se sap, coses de la muntanya i l’eco. Per això, s’inventen de tot per esgarrapar un somriure als valents que corren l’ultra. Sense anar més lluny, aquest any tenien un llibre d’acudits simples. N’hi havia 1.001 i els havien tret de la biblioteca de Berga. La majoria eren força dolents. Els presents al refugi ho van deixar clar amb les seves reaccions. Però la idea d’explicar-los mentre passaven els runners era més que suficient per acabar d’animar el galliner.

gresolet-2

Gresolet és una festa i la comarca n’és molt conscient. Gósol és un punt de referència per a molts aficionats, però alguns prefereixen esperar els corredors a Gresolet i animar-los en un ambient menys multitudinari però igual de reconfortant. Mentre esperaven el primer local, l’Ivan Camps, alguns aficionats explicaven que havien pujat només per veure’l a ell. Té mèrit, tenint en compte que s’ha d’anar 20 minuts per un camí de terra conflictiu per als conductors més temeraris.

Un cop dalt, però, val la pena. Els animadors fins i tot esgarrapen rialles de la família de l’Ivan, que saben que el corredor és en un moment clau de la cursa i frisen per veure’l arribar d’una vegada. Hi ha tensió, però les bromes i el bon ambient les apaivaguen en pocs minuts. I és que l’Ultra Pirineu no seria el mateix sense l’animació i, en això, Gresolet hi té molt a veure.

gresolet-1

Gresolet refugi de Gresolet Ultra Pirineu

Comentaris