Final èpic. De partit i de lliga. La Unió Esportiva Avià ha aconseguit una victòria in extremis a casa contra un rival directe en la lluita per les últimes places de la classificació, l’OAR Vic. Els avianesos s’han imposat als vigatans per 3 a 2 amb un gol en temps afegit de Moreno, que, de cap, va resoldre una acció embolicada a l’interior de l’àrea per fer esclatar la parròquia local en un final de partit d’aquells que feia anys que no es vivien a l’Alfons Gonfaus d’Avià.

El partit va ser força disputat, però amb dos plantejaments força diferents. L’Avià, com en pràcticament tots els partits com a local, va sortir disposat a jugar la pilota i a incomodar el rival amb una pressió alta. L’OAR, en canvi, va optar per jugades més directes, amb pilotes llargues aprofitant els dos davanters fixes que tenia sobre el camp. El cas és que els vigatans arribaven a Avià amb els nervis i la necessitat de sumar els tres punts per caminar cap a la salvació matemàtica, mentre que els locals fa mesos que se senten virtualment descendits i encaren els partits amb una tranquil·litat que està donant resultats: 5 victòries en els últims 6 compromisos.

I en aquest escenari, el golàs de Vili a la mitja hora de joc aplanava, i molt, el camí dels avianesos cap a una nova victòria. El davanter avianès va caçar un desplaçament en llarg de Sergi Solanich per controlar la pilota i engaltar un xut des de 25 metres amb tota la intenció del món que va agafar per sorpresa el porter rival. Feia temps que no es veia un gol tan brillant al municipal avianès. Amb l’1 a 0 i un Avià molt còmode sobre el terreny de joc, es va arribar al descans.

A la represa, els homes de Joan Flores van sortir adormits i ho van pagar car. En cinc minuts, l’OAR va remuntar en aprofitar dos errors puntuals en defensa de l’Avià i tirava per terra tota la feina feta pels locals en els primers 45 minuts. Però l’equip va treure forces i ànims per aixecar el cap i arraconar l’OAR fins al final del partit. L’empat a 2, però, va costar el que no està escrit.

Passat el minut 80, Joel Fernández -un juvenil que en els últims partits ha guanyat protagonisme en el primer equip- va rematar amb classe una bona acció per banda. Però la cirereta del pastís la va posar Moreno en temps afegit, en una jugada embolicada que va acabar dins a força de cor i d’insistència. Final d’èxtasi màxim, i amb un premi a la classificació: l’equip deixa el penúltim lloc de la classificació i supera el Gironella, precisament el seu proper rival en un derbi berguedà de necessitats extremes.

El post-partit: Avià 3 OAR Vic 2

Joan Flores Entrenador de la Unió Esportiva Avià

“La victòria és gratificant, però l’esforç dels futbolistes encara més. Crec que vam arriscar més que el rival. Venien molt nerviosos i capficats en què s’havien d’emportar els tres punts com fos. No va ser un partit amb massa ocasions, però sí que vam intentar jugar més que ells. Cinc minuts plens d’errors van permetre que l’OAR tornés a entrar en el partit, i una mica més i ho paguem molt més car. La victòria ens demostra que aquest equip comença a tenir poder de reacció. El problema és que això potser arriba un pèl tard. Hem millorat bastant, som bastant compactes i ens coneixem molt més. Penso que hem de plantejar el partit contra el Gironella com un derbi, més que com un partit on hem de sumar tres punts sí o sí. Tant un equip com l’altre penso que ho tenen molt magre per salvar-se. Perdrà qui estigui més nerviós.”

Fitxa del partit

Classificació del grup 4 de Segona Catalana

Propera jornada