A la novena, sí. Han hagut de passar nou jornades per celebrar la primera victòria de la Unió Esportiva Avià a Segona Catalana, però ha arribat. L’inici de temporada no ha estat gens fàcil per als avianesos. Els motius: un calendari complicat –i forçosament afrontat com a visitant fins que no s’ha estrenat el nou municipal Alfons Gonfaus- i un equip nou de cap a peus que ha necessitat (i necessita) partits d’adaptació. Aquesta setmana, però, els fantasmes de la derrota s’han esvaït i ha arribat la victòria, o el que és el mateix: la solució anímica que feia tantes setmanes que buscaven els homes de Xavi Posas. L’Avià s’ha imposat aquest dissabte al Molletense per 3 a 2 en un partit molt disputat.

Els avianesos van competir davant un rival directe en la lluita per sortir de la cua de la classificació. De fet, van ser l’únic equip capaç d’anar per davant en el marcador en alguns trams de partit, ja que es va avançar fins a tres ocasions. El conjunt del Berguedà va sortir més endollat que el rival i les primeres ocasions no van tardar en arribar. Al minut 10, Yuti va avisar amb una definició que va sortir fregant el pal de la porteria molletenca. Poc després el davanter avianès obtindria el premi del gol: un xut des de la frontal va anar a parar a les mans del porter però aquest últim va fallar a l’hora de blocar l’esfèric, li va relliscar i va acabar dins la porteria.

Després del gol, el Molletense va aixecar una mica les orelles i les forces es van igualar bastant. Els visitants van començar a tenir alguna ocasió mentre l’Avià seguia creant perill. El partit estava molt disputat i el 2 a 0 era tan probable com l’1 a 1. I el cert és que en un obrir i tancar d’ulls de l’1 a 0 es va passar al 2 a 1. Al minut  24, el Molletense va empatar el partit, però al cap de tres minuts una delicatessen d’Eloi Soler va tornar a posar per davant els avianesos. Soler va interceptar una pilota al mig del camp, va veure el porter rival avançat i va picar la pilota per sobre per superar-lo amb classe. Al darrer quart d’hora de la primera part, si hi va haver un tímid dominador, aquest va ser l’Avià. Calia rematar el partit a la segona.

Després del descans, una expulsió en el bàndol visitant semblava aplanar el camí de la victòria als homes de Xavi Posas, però no va ser així. El Molletense es va quedar amb 10 al minut 2 de la represa, però va aconseguir empatar just un minut més tard. Per si això fos poc, al cap de 10 minuts, els visitants perdrien un altre jugador per una falta i, per tant, van haver d’afrontar més de mitja hora de partit amb 9 jugadors.

La superioritat numèrica va fer més mal que bé a l’Avià, que va passar de controlar el partit a protagonitzar atacs precipitats, ansiós per trobar el gol que li donés la primera victòria. Els avianesos no van saber llegir bé que el que calia era tenir més pilota i aprofitar els espais que deixava un equip amb dos jugadors més. A això, se li han de sumar els nervis propis d’un equip que encara no havia sumat cap punt i veia la possibilitat de fer-ho per primer cop contra un rival directe.

Al final, però, la insistència va tenir premi. A falta de 10 minuts pel final, una pilota morta fora l’àrea va caure als peus de Marc Torres que va enviar la pilota dins provocant l’èxtasi a un municipal Alfons Gonfaus que necessitava com l’aire una victòria del primer equip.

El post-partit: Avià 3 Molletense 2

Xavi Posas Entrenador de la Unió Esportiva Avià

“El Molletense té un equip arreglat però s’han ficat en terrenys on no calia posar-se. Nosaltres hem jugat de tu a tu i hi ha hagut trams per a cada equip. A nivell individual, eren superiors; però com a bloc nosaltres hem estat bé i ho hem contrarestat. A la segona part, les seves expulsions ens han fet mal. No hem fet el que havíem de fer: hem buscat pilotes llargues, a la desesperada, i no tocava, però és normal. Els nanos estaven nerviosos i volien guanyar sí o sí. Ara bé, ara ja està fet i el més important és que s’ha guanyat, com s’ha fet és el de menys. El vestidor estava content. La victòria serveix per fer veure als jugadors que tan dolents no són i que poden competir. Ara l’objectiu és donar-hi continuïtat.”

Eloi Soler Jugador de la Unió Esportiva Avià

“A la primera part vam jugar bastant bé, vam estar forts en defensa i vam gaudir d’ocasions per marcar. A la segona vam sortir una mica adormits i ens van empatar. Teníem moltes ganes de marcar el gol de la victòria i això va fer que ens precipitéssim molt. Al final, per sort, va arribar i la victòria dóna molta moral a l’equip. Sobretot ens traurà nervis de cara a propers partits. La setmana que ve, per exemple, sabem que anem a un camp molt petit -a Folgueroles-, però anem a competir i a no perdre les bones sensacions. A nivell personal, aquest any debuto a la categoria i al principi em sentia una mica nerviós. Crec que sóc bastant jove i la categoria és prou alta a la comarca, però amb el gol d’ahir espero que a partir d’ara jugui amb més confiança.”

Imatges del partit, per Aleix Camprubí