El somni de l’Antonio Rodríguez era crear una escola de futbol. Va deixar de jugar a futbol als 20 anys i des d’aleshores es va dedicar al futbol base. El Rodri, tal com el coneixia pràcticament tothom, percebia el futbol base com un projecte. “Per a ell el futbol era un mitjà per educar la canalla”, explica el seu fill Germán, que primer va ser un dels jugadors amb més projecció de la comarca i ara, amb els anys, s’hi ha consolidat com un bon entrenador.

Rodri va ser l’entrenador del primer aleví de la història del Berga. Era un equip guanyador, una bona generació de futbolistes que va aconseguir èxits insospitats: ascensos, bon joc però, sobretot, valors. El seu fill Germán formava part d’aquesta fornada de jugadors i, de fet, anys més tard, assessorat pel seu pare, es convertiria en un dels primers joves del Berguedà que provaria sort a Manresa.

De fet, gràcies als nens de casa, Rodri descobriria una altra de les seves aficions: seguir els seus fills allà on juguessin o entrenessin. Ho va fer amb el Germán -des de Berga fins a Sevilla, passant per Talavera de la Reina, Tàrrega, Olesa o Avià- i amb el Mario, a qui va dirigir com a entrenador de la selecció del Berguedà a Itàlia.

El desembarcament del Germán al Bages va ser el primer de molts. En els següents anys, molts altres jugadors de la comarca seguirien els seus passos i això, Berga i el Berguedà, en certa manera, ho van patir. En aquest escenari, alguns van assenyalar Rodri com un dels causants de tot plegat, però el cert és que al cap d’uns anys l’Antonio va tornar al club per començar-hi una etapa com a president.

Fins aleshores, Rodri havia format part de diverses juntes del club, però sempre s’havia dedicat a coordinar el futbol base. En canvi, en l’etapa de president tenia la funció de gestionar tota l’entitat. A més, va tenir el privilegi de presidir un Berga que va veure com el seu primer equip pujava a Preferent després de molts anys lluitant per aconseguir-ho. Quan l’etapa com a president va acabar, Rodri va decidir viure el futbol des de fora. Anava a veure partits, però cada cop menys. Un merescut descans, després d’una vida dedicada al futbol i, molt especialment, al futbol formatiu.

Rodri va deixar de jugar a futbol als 20 anys. Era porter. La imatge és del camp del Berga. CEDIDA 

Entre Rivals aprofita aquesta petita peça per donar el condol a la família d’Antonio Rodríguez i retre un particular homenatge a una de les cares més reconegudes del futbol comarcal en les últimes dècades. Descansa en pau, Rodri.