Espectacular actuació de Judit Franch a la Buff Epic Trail que la converteix en la campiona del Skyrunning National Championship Ultra de les Skyrunner National Series Espanya, Andorra i Portugal de la ISF. L’atleta de Gironella es va endur la victòria en una prova marcada per la meteorologia, ja que es va haver d’aturar entre Espot (67km) i Estany de Gento (81km) quan els quatre primers corredors ja havien passat per l’últim punt de control i encaraven el tram final de la prova. Per aquest motiu, van ser els únics que van creuar la línia d’arribada a Barruera, després de 105 quilòmetres de prova.

El guanyador va ser Gerard Morales, amb un temps de 13 hores, 27 minuts i 22 segons. Darrera seu van entrar Luis Duarte, Miguel Ángel Sánchez i Ernest Ausiró.

El cas és que, en el moment que la direcció de cursa va decidir neutralitzar la prova, Judit Franch gaudia d’una còmoda primera posició en categoria femenina i 17a a la general. Ella mateixa ha assegurat en declaracions a l’Entre Rivals que “va ser un gerro d’aigua freda” saber que havien aturat la cursa. Franch es va dosificar fins a Espot perquè era conscient que havia d’arribar amb bones cames als últims 30 quilòmetres de cursa. Ho havia aconseguit i les sensacions eren bones, segons ha explicat. Però no va ser possible:  l’últim punt de control per on va passar va ser a Espot i la direcció va agafar-li aquesta referència.

Así de fresca asciende @judith_franch a port de Rius camino del kilómetro 27.5.
¡Espectacular! #BuffEpicTrail17 Ultramarathon pic.twitter.com/EVEfUEcmLb

— BUFF® España (@buff_es) July 8, 2017

La segona posició en categoria femenina va ser per a Leire Martínez, a uns 13 minuts de Franch. Manuela Vilaseca va completar el podi, a gairebé una hora de la campiona.

En clau masculina, convé destacar l’actuació de l’atleta de Berga Joan Noguera, que va fregar el top-10 absolut després d’una cursa brillant. Noguera va concloure en 11a posició i va ser una víctima més de la neutralització de la cursa, ja que la seva actuació també va acabar a Gento. Per la seva banda, l’avianès Pau Bartoló va decidir abandonar a Espot quan formava part del grup que encapçalava la cursa.

Núria Picas torna per la porta gran

Núria Picas ha tornat. Després de l’experiència complicada al Makalu, on va haver d’abandonar l’ascens per problemes de salut, l’atleta resident a Berga ha tornat a córrer aprofitant la Buff Epic Trail i ho ha fet per la porta gran. Va competir en la mitja marató i es va endur una victòria incontestable: 1a dona i 15a a la general, amb un temps de 2 hores, 55 minuts i 22 segons.

La segona posició femenina va ser per Clémentine Geoffray, a uns 4 minuts de Picas, i el podi el va completar Imma Boada, a gairebé 20 minuts.

A banda, en aquesta mitja marató convé destacar l’actuació de l’atleta dels Mountain Runners Gerard Españó, que va fregar el podi i va creuar la línia d’arribada en quarta posició, a uns dos minuts del tercer classificat, Juan Javier Jiménez. El guanyador de la prova va ser Ismael Razga.

¡Sí sí sí, @NuriaPicas ya está aquí! Ganadora de la #BUFFEpicTrail17 21K, ¡qué clase Núria! pic.twitter.com/lJgm57lPks

— BUFF® España (@buff_es) July 9, 2017

Les reaccions

Judit Franch Atleta

“No m’esperava guanyar-la. Imaginava que estaria de les primeres, sí, però guanyar-la, no. Estava amb bronquitis des de feia setmanes i el dilluns abans vaig deixar l’antibiòtic. Arribava bastant justa de recuperació i simplement ho anava a provar. Sí que es veritat que en algun moment respirava més fort de l’habitual, però en general em vaig trobar molt bé. Anava controlant bastant, a un ritme força tranquil. Tenia clar que la cursa començava a partir d’Espot i que m’havia de dosificar. Veia que, tot i anar a un ritme tranquil, anava traient temps a la resta de rivals i que la cursa s’aturés va ser una gerro d’aigua freda. Els pròxims reptes que tinc el cap són Chamonnix, a l’agost; i la Riaño Trail i la Ultra Pirineu, al setembre.”

Núria Picas Atleta

“Ha estat un mes molt difícil. Ha estat tot molt progressiu. M’ha costat molt agafar la forma. Sortir d’una pneumònia no és fàcil. Per mi no era una cursa, sinó d’un entrenament. Estic molt contenta d’haver guanyat però el que realment em fa feliç és haver pogut tornar a competir i haver-me pogut tornar a posar un dorsal al pit. El 5 d’agost vaig a Tromsø Skyrace, de 54 quilòmetres, organitzada pel Kilian i, més tard, si tot va bé anirem al Montblanc i a l’Ultra Pirineu, la cursa de casa. Seguim el pla d’entrenament que ens havíem fixat.”