Creu i ratlla. La Unió Esportiva Avià ha tancat aquest cap de setmana una temporada que tanca una etapa del club. El conjunt avianès jugarà a Segona Catalana l’any que ve i, per primer cop en .. anys, deixarà de ser l’equip de futbol referent a la comarca. No hi ha excuses: 31 punts en 34 jornades deixen l’Avià molt lluny del que ha de fer un equip per conservar la categoria. I el final del drama s’ha tancat amb un altre zero: derrota sense història (2 a 1) al camp d’un equip que també perd la categoria, el Ripollet.

Tots dos equips afrontaven el partit amb ganes que acabés la temporada. Res en joc i molts canvis a la vista després que fa una setmana vallesans i avianesos consumessin el descens matemàtic. Aquest fet es va traduir sobre el terreny de joc amb poca intensitat i un ritme impropi d’una categoria com Primera Catalana.

La primera part va ser molt igualada, tot i que l’Avià va gaudir d’un lleuger domini. Uns i altres van tenir ocasions clares per inaugurar el marcador però ningú ho va aconseguir. Si més no, abans del descans.

A la represa, tot va canviar ben aviat. El Ripollet es va avançar al minut 51 i el gol va deixar glaçat el conjunt dirigit per Xavi Díaz. Per si això fos poc, cinc minuts més tard, el col·legiat es va inventar un penal inexistent, que els locals transformarien per fer el 2 a 0. Més tard, però, l’àrbitre no va assenyalar un altre penal que podria haver suposat el 3 a 0 i que, a priori, semblava clar.

Amb el 2 a 0 es va arribar al tram final de partit i l’Avià encara hi havia de dir l’última. Al minut 89, Miki López es va treure de la màniga un gran xut després d’una bona acció individual. Gol per l’escaire. Era el comiat de l’equip d’una Primera Catalana que s’allunya del Berguedà. Amb el gol de Miki va morir el partit. Tres xiulets i a reflexionar.

El post-partit: Ripollet 2 Avià 1

Xavi Díaz Entrenador de la Unió Esportiva Avià

“Ningú s’hi jugava res i es va notar molt. La temporada ha estat difícil, amb molts factors a tenir en compte i que ens han condemnat al descens. La inestabilitat porta aquestes coses i l’equip s’ha contagiat de tot això. Jo en sóc el màxim responsable, que no en quedi cap dubte, però potser l’equip no ha estat tot el recolzat que hauria d’haver estat en moments puntuals. Aquesta setmana ha estat dura: hem entrat un dia menys perquè tampoc podíem demanar un esforç extra als jugadors. Hem intentat fer un treball distès. Ara el que necessitàvem era que s’acabés.”

Marc Guijarro Capità de la Unió Esportiva Avià

“Ha estat una temporada d’alts i baixos. El principal objectiu era la permanència: era un equip molt jove, amb poca experiència i, sota el meu punt de vista, un dels més fluixets dels últims anys. Faltava un punt de veterania. Malgrat tot, per Nadal no estava del tot malament però necessitàvem començar a sumar de 3 en 3 i no ho vam fer. Al cap de 4 partits amb el nou tècnic, vam tocar fons. Ara, el futur el veig bastant complicat. Ens n’anem a una categoria on també hi ha altres equips de la comarca. Estic convençut que el nou entrenador sabrà construir un equip que hi sàpiga competir però jo necessito veure ambició. Encara no he parlat amb el club però crec que és moment de tenir un objectiu clar: tornar a Primera. Si no veig això, em sabrà molt greu perquè l’esforç que hem fet entre tots per ser a Primera durant tants anys es mereix que hi tornem. Els d’aquí, que portem molts anys al club, ens volem quedar, però necessitem veure un projecte de futur, que miri cap amunt.”