Sara Sànchez és una jove pilot de Gironella, de 18 anys, que està arrasant a la Women’s Open Cup Yamaha R3. S’han disputat 4 de les 6 carreres que conformen el campionat i la Sara les ha guanyat totes 4. És líder indiscutible de la general i té a tocar el títol de campiona. Tot i que els sis circuits es troben a Espanya, competeix amb pilots de diferents nacionalitats. Ella, però, és de les joves de la graella.

En què consisteix el Women’s Open Cup Yamaha R3?

És un campionat promogut pel pare del Jorge Lorenzo que es caracteritza per la igualtat mecànica. Totes les motos que hi participen tenen les mateixes condicions. A més, és un campionat molt barat en comparació amb els altres. Necessites comprar una moto, que el què val no té res a veure amb el què val una moto de competició per córrer a qualsevol altre campionat. És una Yamaha 300 que pots comprar a qualsevol concessionari, una moto “de carrer”.

Un campionat amb molta igualtat que es disputa en circuits d’arreu d’Espanya, oi?

Sí, és a nivell nacional, però amb pilots de diferents nacionalitats com Colòmbia o Brasil, per exemple.

Obert a totes les edats?

Bé, hi ha una edat mínima, que són els 14 anys. Ara, un cop els has complert, no estableixen cap límit per dalt, diríem que no hi ha edat màxima.

I cada quan hi ha carreres?

Doncs en total n’hi ha 6 durant l’any. Ara ja n’hem fet quatre i, per tant, en queden dues: una Jérez, al setembre; i l’altra a Albacete, a l’octubre.

Però de moment, 4 curses i 4 victòries per tu.

Sí! He fet totes les poles i he guanyat en els quatre circuits. Encara no tinc el campionat assegurat matemàticament, però si quedo segona a les dues proves que queden, o bé primera en una d’elles, ja ho tindria.

El títol a tocar, doncs! I com has arribat fins aquí?

Doncs mira, quan era molt petita, els Reis em van portar una moto. Vaig començar passejant-la i donant voltes, i un dia ens vam apuntar a córrer al Campionat de Catalunya. Allà, vaig tenir la sort que em van agafar i des de llavors he anat pujant fins a debutar en el Campionat d’Espanya de 125cc, amb 14 anys.

Carai!

Sí, va ser un debut especial. Era el meu aniversari i no podia córrer fins dissabte, que era quan feia els 14. Per tant, vaig anar directament als cronos, però em vaig classificar i vaig poder participar a la cursa. Va ser un debut en una cursa puntual però l’any següent ja vaig fer tot l’any sencer.

I què tal?

Doncs no gaire bé, la veritat… Era un any que ens l’agafàvem per aprendre, però no teníem una moto competitiva si la comparem amb les altres. Per això, l’any següent vaig decidir anar a la Copa d’Espanya, una competició un pèl inferior i on es necessitava menys pressupost, però els resultats tampoc van acompanyar.

Vaja, devien ser anys complicats…

Sí, però després vaig participar a Supermotard, a nivell de Catalunya, i va ser un any molt divertit. Crec que se’m donava molt bé. I l’any següent vaig tornar a Copa d’Espanya, però les coses van anar molt malament: no vaig acabar cap cursa i a l’última, a Estoril, vaig lesionar-me. Des de llavors, he estat pràcticament un any i mig aturada.

I has tornat per competir a la Women’s Open Cup Yamaha R3.

Sí!

Doncs, per haver estat aturada un any i mig, Déu ni do com has tornat…

La veritat és que en tenia moltes ganes i els resultats, de moment, estan acompanyant.

I què et va fer decidir per tornar a competir?

Em va trucar un amic, el Javi Luna, i em va oferir una invitació per córrer la primera cursa del campionat. Hi vaig anar i vaig guanyar.

Arribar i moldre…

Sí! I a partir d’aquí, Dandy Moto i Yamaha m’han aconseguit una moto perquè pugui acabar la temporada.

I quan acabi la temporada, què?

Doncs, ara per ara, no hi ha res. Però estem pendents d’un projecte: volen crear un Campionat del Món amb les mateixes motos que estem corrent ara, però per competir a Superbikes. És un campionat que s’està acabant de perfilar, però nosaltres ja estem creant dossiers per trobar patrocinadors que ens ajudin econòmicament.

Entenc… Perquè suposo que els desplaçaments surten de la vostra butxaca…

Sí, sí, es clar. Per això, la idea és poder trobar patrocinadors de cara a l’any vinent, per si anem a competir més lluny. Si hem de pagar gaire, directament que no hi comptin amb mi! Jaja!

Veig que ets una dona d’idees clares fora de la pista. I dins? Com et definiries com a pilot?

Uf, aquesta és molt difícil! Que ho preguntin als meus rivals. No m’agrada definir-me a mi mateixa, prefereixo que ho facin els que em veuen des de fora.

El cas és que tens 18 anys, moltes curses per endavant. Quin és el teu somni?

A la llarga, m’agradaria arribar al mundial, però m’ho prenc amb calma. És un objectiu que queda molt lluny i em queda molt camí per endavant.

I el teu o la teva referent?

Tots els pilots que estan al mundial. De tots n’agafo una cosa diferent. Màrquez, Jorge, Dani, Rossi… Tots són molt bons i de tots se’n pot aprendre!

FOTOS. Imatges de l’actuació de la Sara a l’última prova de la Women’s Open Cup Yamaha R3, on, com en les tres anteriors, va guanyar. / AUTOR: Agustí Niubola